Quan mirem endarrere en el temps i pensem en les pel·lícules que ens van fer riure i plorar quan érem petits, o pensem en les pel·lícules que ens van emocionar i ens van fer gaudir com mai, totes elles tenen un element en comú: Disney.
La companyia Disney va ser la reina de l’animació al segle XX, i es podria considerar que més que ser una empresa dedicada a la fabricació de pel·lícules, Disney va ser una fabrica de clàssics i de pel·lícules que perduren per sempre a la retina dels espectadors. Actualment, Pixar ha agafat el relleu natural de Disney, i s’ha convertit en “la companyia” d’animació per excel·lència i en la fàbrica de clàssics del segle XXI, es a dir, s’ha convertit en el que va ser Disney al segle XX.
Ja fa un temps, es van posar de moda les campanyes publicitàries de guerrilla, es a dir, aquelles campanyes puntuals de petit format, a peu de carrer, que destacaven per la seva originalitat, posada en escena i que tenien un gran impacte visual. Una d’aquestes campanyes es realitzava als cinemes just abans de començar la pel•lícula., i consistia en que una persona del públic(que resultava ser un actor) li sonava el telèfon, i un altre personatge del públic, li recriminava i començava una petita representació.
Desprès, aquestes accions van passar a formar part de la gent, y van decidir fer alguna cosa pel simple fet de divertir-se fent-la, i es van començar a fer-se dins d’universitats: Pacmans, supermans, village people, pares noels nudistes amb patinet per la UPF, i aeròbic a la UB.
Mes endavant la gent de improve anywhere(mireu la pagina i els vídeos) ho van convertir en un esdeveniment global, i aquestes accions van començar a ser vox populi i a sortir al telenotícies i mitjans de comunicació. Quanta gent ha vist l’estació de tren de Nova York congelada? Quanta d’aquesta gent no ha desitjat fer un flash mob d’aquest a Barcelona? (però un de nou, un original, un que encara no hagin fet a Nova York. A veure si algun cop parlen de nosaltres i no al reves).
i si aquestes accions es fessin a petita escala, per un petit públic? Vols casar-te amb mi?
Mans al cap.
i com a extra, una versió a l'espanyola d'un casament. Gallina de piel quan la noia canta....
Fa poc vaig descobrir(una mica tard potser) que google escaneja el teu gmail i que els anuncis que surten estan relacionats amb aquesta informació. Si a aquest fet li sumem que saps perfectament el que busquem, i des d'on ho busquem, que saben que busquem per distreure'ns, que traduïm, que llegim....etc..... potser ens hauríem de preocupar
A vegades els dies són llargs.A vegades son curts, però tots duren exactament el mateix: 86400 segons, o si ho preferiu 1440 minuts, o 24 hores. I en el fons, aquest segons, hores o minuts són moments. Moments especials i moments no tant especials pero que toca viure, moments que recordaràs tota la vida i moments que et faran somriure..... Mai heu pensat en comptar la vida en moments¿?
Fixeu-vos en com està fet el vídeo. Mireu com juguen amb els temps i amb el que duren els moments i en com s'encadenen. A vegades troben un element en comú entre ells i a vegades busquen l'element contrari. És genial quan xoquen els cotxes, quan l'avia fa ganxet, quan pugen la persiana, quan pinten una ralla al terra, quan obren el condó, etc...És genial la manera en que està tot relacionat. I a vegades, 4 imatges seguides de diferents moments construeixen una historia sencera.... :)
diumenge, 13 de setembre del 2009
Posted by Guille
Demà torna a ser dilluns, però demà, per molta gent, tornarà a ser un dilluns de veritat. Dema molta gent torna al cole o a la uni, dema tornen les cares de son del tren de les 7:34(o de mes d'hora). Demà tornen els cafès que fan que comencis a ser persona, torna la rutina i el despertador torna a sonar ben d'hora al mati amb mes força que mai(ha estat uns mesos de vacances). Seria genial que tots els matins fossin com els d’aquest vídeo:
Aquest vídeo va dedicat a aquells als que els hi falta una petita empenta per decidir-se a fer una cosa, a començar un projecte, a posar la primera pedra d'un somni. Aquest vídeo parla de que no has de tenir por a les oportunitats que et dona la vida, de com la vida evoluciona i com les coses que en certs moments son molt importants al cap d'un temps es relativitzen i passen a ser tonteries. Són 7 minuts però ben invertits :)
