Stay hungry, stay foolish

diumenge, 31 d’agost del 2008 Posted by Guille

Dins del mon de l'informàtica i sobretot dins el mon bloguer, hi ha personatges molt famosos. Podríem parlar del nen alemany boig, del gordu friki d'star wars, del gos que fa entrevistes(ja us en parlaré un altre dia) i un llarg etc.
Pero segurament el mes famós i significatiu, per tot el que ha fet(i esperem que faci), es l'Steve Jobs. Si no us sona el nom, segurament coneixereu algun dels seus productes: iPod, iPhone, MacBook, Pixar studios etc etc.
El motiu d'aquest post es per tal d'ensenyar-vos el discurs que va donar als estudiants que es graduaven aquell any a l'universitat d'Stanford. Us diria que el discurs es genial, preciós que fa pensar i un munt d'adjectius bons, pero segurament em quedaré curt. Per aixó prefereixo que invertiu 10 minuts en veure el video(està en angles i subtitulat al castellà).
Ja em direu que tal ;)
Ah! Stay hungry, stay foolish




Steve Jobs In Stanford (Spanish Subs.) from carl kant on Vimeo.

Un ascensor una mica lent...

dilluns, 25 d’agost del 2008 Posted by Guille

La nit del divendres 15 d'octubre de 1999 en Nicholas White es va quedar a la feina fent hores extres i per desconnectar un moment, va decidir anar a fer un cigarret a l'exterior de l'edifici.
Un cop fet el cigarret, va tornar a la feina i va agafar l'ascensor per anar a la seva planta. El problema va ser que a mig viatge, l'ascensor es va quedar aturat, i per tant en Nicholas es va quedar atrapat a dins. Tot i que va apretar el boto d'alarma i va intentar obrir les portes per poder escapar, res d'això va funcionar, ja que al ser la nit de divendres i l'inici del cap de setmana, no quedava pràcticament ningú a l'edifici i ningú es va adonar que estava allà atrapat.
A partir d'aquest moment van començar 41 hores de captiveri a dins de l'ascensor, amb l'única companyia de 2 caramels i 3 cigarrets que duia a la butxaca(no duia ni el mòbil ni rellotge).

Ara 9 anys després, la web del diari "The New Yorker" ha publicat el vídeo de la càmera de seguretat de l'ascensor, en el qual podem veure el vídeo de les 41 hores que va passar allà dins en time-lapse, es a dir, els casi 2 dies de captiveri en pocs minuts.

L'experiència li va causar un trauma força important, i mai mes va ha tornar a aquell edifici. Ademes va demandar a l'empresa de manteniment i al fabricant de l'ascensor una indemnització de 25 milions de dòlars. Aquesta sentencia es va resoldre 4 anys mes tard i, tot i que no se sap quan li van pagar, la xifra es de mes d'un milió de dòlars.

Utilitza protecció solar

dissabte, 23 d’agost del 2008 Posted by Guille

Aquest vídeo va dedicat a aquells als que els hi falta una petita empenta per decidir-se a fer una cosa, a començar un projecte, a posar la primera pedra d'un somni.
Aquest vídeo parla de que no has de tenir por a les oportunitats que et dona la vida, de com la vida evoluciona i com les coses que en certs moments son molt importants al cap d'un temps es relativitzen i passen a ser tonteries.
Són 7 minuts però ben invertits :)

Hotel Everland

dilluns, 18 d’agost del 2008 Posted by Guille

Paris es una ciutat plena d'hotels. N'hi ha de barats, acollidors, de luxe, romàntics, propers al centre i dels que són a les afores. Paris està ple d'hotels, però cap d'ells es pot comparar amb l'hotel Everland.

Aquest hotel està situat a la teulada del museu Palais de Tokyo i nomes disposa d'una habitació, el preu de la qual oscil•la entre els 333€ que pagaràs un diumenge dimarts o dimecres, i els 444€ que pagaràs un dijous, divendres o dissabte.
(Aquest preu el pagaràs en el cas de que puguis aconseguir reservar una nit a l’hotel, cosa bastant impossible per el que sembla...)

L’habitació es de l'hotel de súper disseny i disposa d'un llit de matrimoni, un lavabo, i una meravellosa sala d'estar, que es la que fa especial a l'hotel, ja que te unes fantàstiques vistes de la torre Eiffel. Son tant bones les vistes que te, que l’habitació quedarà il•luminada gracies a la llum que emet la torre.

Una passada...



shhh!

dimecres, 6 d’agost del 2008 Posted by Guille




-¿No los odias?
-¿El qué?
-Los silencios incómodos, ¿por qué parece que tenemos que hablar de chorradas para sentirnos cómodos?
-No lo sé, es una buena pregunta.
-Así sabes que has conocido a alguien especial, cuando puedes estar un minuto sin abrir la jodida boca y compartir el silencio...

pulp fiction