titnes bma golb nU

El Barça i l'alpinisme? Que te a veure una cosa amb l'altre?

El Barça de Pep Guardiola és un equip especial, per el que ha fet (per el que esperem que faci), per com ho ha fet, i per els curiosos i sorprenents mètodes que ha fet servir l'entrenador. Tots recordem el vídeo que van veure el jugadors abans de jugar la final de Roma.
Ahir el Barça va jugar contra el Màlaga, i l'entrenador en comptes de fer una xerrada sobre l'estil de joc, que som un equip, recordar que tots som un, que sols no aconseguiran res i que han d'anar tots a una, en Pep els hi va passar un "Informe Robinson" sobre el rescat de l'alpinista Iñaki Ochoa de Olza al cim del Anapurna a l'Himalaya.

100% recomanable

El famós fons verd que fan servir els homes del temps s'anomena croma. Basicament el croma consisteix en gravar/rodar alguna cosa sobre un fons de color solid i uniforme, i posteriorment mitjançant un ordinador, substituir aquest color per una determinada imatge o vídeo. Això ens permet fer moltissimes coses, però potser no tantes com us imagineu...



I abans de que existissin els ordinadors i la pintura verda....com s'ho feien?Dons amb molta imaginació.
Emilio Ruiz del Río (1923-2007) va ser un maquetista espanyol que gracies a les seves maquetes en miniatura, el seu talent com a pintor i les seves capacitats per treballar i jugar amb les perspectives, va aconseguir posar i fabricar escenaris a pel·lícules com Espartaco, Doctor Zhivago, Dune o El laberinto del fauno.

Fa unes setmanes a La 2, van passar el documental sobre la seva vida anomenat"El último truco". Si no teniu ganes de veure'l, potser després d'aquest vídeo canvieu d'opinió....

El último truco recopilación posproducción from Fernando Marcilla on Vimeo.

Links: El último truco(megavideo)
Via fogonazos i chep.cat

Excel·lent curt presentat a a la vuitena edició del Jameson Notodofilmfest.

Despres de 4 mesos sense parlar, una noi rep la visita del seu ex.....



Ojo al detall del minut 3:28.

Així és la vida...



genial

Potser ens hauríem de preocupar
si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt , no les hem resolt encara.
Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina.
I tot està per fer.

I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir
de tan secretes de tan callades,
encara s'han de complir,
si és que s'han de complir algun dia.

Què mai hem plantat cara als nostres somnis
però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps:
Què volem ser?
Què volem dir?
Qui volem ser?
I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer?
Amb qui podríem comptar?
Comptes amb mi?
Compto amb tu?

Sí.
Potser ens hauríem de preocupar.

De fet, jo em preocupo.
I de vegades tinc por.
Però de sobte, com qui no vol la cosa,
d'un dia per l'altre me n'oblido.

I a la llarga, Què vols que et digui?
Al final de tot.
No sé com ni gràcies a què,
ni per quin estrany mecanisme,
Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento,
em tranquil·litza.
No sé com però em tranquil·litza.
Estic tranquil.
Tranquil.

Mishima - Neix el món dintre de l'ull

Divendres dia 5 toquen al clap amb els amics de les arts, els quals mereixen una entrada apart. NO us els perdeu siusplau