Estrany

dimecres, 12 d’octubre de 2011 Posted by Guille

Estrany

Jo ja sabia que allò nostre era estrany. Estrany no vol dir dolent, ni lleig, ni trist, ni fred. Precisament, era tot el contrari: La cosa mes meravellosa que m'havia passat mai.

Estrany vol dir estrany.

Estrany vol dir rar, complicat, sense sentit. Estrany vol dir que si però que no, vol dir que som amics però que som amants. Estrany vol dir buscar que passi però fer que sembli un accident, que sembli  improvisat i espontani, que sembli  casualitat. Vol dir buscar-ho sense buscar-ho.

Estrany vol dir despistar-se.

Estrany vol dir fer veure que el que ens ha portat aquí han estat les 2 ultimes cerveses, no els últims 2 dies, 2 mesos o 2 anys. Vol dir que som amics però que som amants, i que no sabem com hem d’arreglar. Vol dir que ens fa respecte i por les pròximes 2 cerveses,  2 dies, 2 mesos o 2 anys. Vol dir tenir por al que vindrà, mentre la mires quan dorm o mentre escoltes aquell cd tant especial que li vas fer, abraçats i despullats al llit.

Es dir "en res" quan volia dir "en tu, en mi, en nosaltres, en demà, en els 2 sopant, els dos rient, els dos somiant, els dos fent una cervesa, els jugant, els dos rient, els dos fent un viatge, els dos mirant el cel"

perdó, volia dir en nosaltres.

En nosaltres sopant, en nosaltres rient, en nosaltres  somiant, en nosaltres fent una ultima cervesa infinita, en nosaltres  jugant, en nosaltres  rient, en nosaltres  fent un viatge, en nosaltres  mirant el cel, en  nosaltres somiant”
En nosaltres sent nosaltres

p.d: ara tot aixo es normal

Pixar

dilluns, 28 de febrer de 2011 Posted by Guille


Quan mirem endarrere en el temps i pensem en les pel·lícules que ens van fer riure i plorar quan érem petits, o pensem en les pel·lícules que ens van emocionar i ens van fer gaudir com mai, totes elles tenen un  element en comú: Disney.

La companyia Disney va ser la reina de l’animació al segle XX, i es podria considerar que més que ser una empresa dedicada a la fabricació de pel·lícules, Disney va ser una fabrica de clàssics i de pel·lícules que perduren per sempre a la retina dels espectadors. Actualment, Pixar ha agafat el relleu natural de Disney, i s’ha convertit en “la companyia” d’animació per excel·lència i en la fàbrica de clàssics del segle XXI, es a dir, s’ha convertit en el que va ser Disney al segle XX. 

Rutina

dimarts, 14 de desembre de 2010 Posted by Guille


Le regaló un papelito en el que había escrito la palabra “rosa”, luego otro con la palabra “colgante”, y otro con “pendientes a juego”. Ella se acostumbró pronto a aquella fantasía compartida, a sus “cajas de bombones de marca cara” que no engordaban y a los “relojes de lujo” que no necesitaban pilas, y siempre esperaba con ilusión a que llegara la siguiente nota de papel. Su corazón dio un vuelco de emoción el día que recibió el “anillo de compromiso de oro y diamantes”. Pero cuando se fueron a vivir juntos, empezaron a tener dificultades y a descuidar los detalles. Comprendió que todo había terminado en su primer aniversario, cuando él le regaló una “bufanda de lana” en lugar de un “camisón de seda” porque no se lo podía permitir, porque era más práctico y porque la intención es lo que cuenta.

M.J Barrios, via nalocos.blogspot.com

Historia de la felicitat

diumenge, 24 d’octubre de 2010 Posted by Guille

El ser humano siempre ha aspirado a alcanzar la felicidad; de hecho, es un instinto evolutivo que ha permitido a nuestra especie sobrevivir. Y, sin embargo, en cada momento histórico se ha entendido por felicidad algo completamente distinto

Para una joven de hoy - en una sociedad industrializadacon todas sus necesidades cubiertas— es posible que tres kilos menos representen la felicidad. Para una del siglo XVII - en una sociedad acostumbrada a la penuria— tres kilos menos podían ser la desgracia. El sentimiento es unánime: todos, de una manera o de otra, pretendemos, aspiramos, deseamos ser felices. Pero la felicidad es un concepto relativo, porque no encontraremos dos personas que sean dichosas exactamente de la misma manera. Sin embargo, si hiciéramos la comparación entre nosotros y nuestros abuelos o nuestros ancestros medievales, la diferencia se convertiría en abismo: a lo largo de la historia la felicidad no ha significado nunca lo mismo, ni nunca ha sido, como ahora, una prioridad.

Flotant

dijous, 14 d’octubre de 2010 Posted by Guille



En los dibujos animados un personaje salta sobre un barranco y no pasa nada.

No se cae, hasta que mira abajo.

Mi madre siempre decía que ese era el secreto de la vida: nunca mirar abajo.

Pero hay algo más.

No sólo no hay que mirar.

No hay que pensar en que estás en el aire y no sabes volar.

Quan s'obren els llums

dilluns, 4 d’octubre de 2010 Posted by Guille



Les quotes de realitat s'han de mantenir sempre a ratlla, en molt petites dosis i molt enfora dels límits que ens establim optimistes i confiats. La realitat ve en forma de bàrman que encén els fluorescents i apaga la música. Quan aixeques el cap de la barra totes les cadires ja són damunt les taules i no hi ha un piano ni na michelle pfeiffer amb el guapo dels fabulosos baker boys follant-hi al damunt. No hi són, simplement el cambrer diu que ha d'anar a apagar un foc, o girar un mort o con esto y un bizcocho. Tot això s'ha d'evitar per tots els mitjans possibles i ni el pedal més profund t'ha de servir d'excusa per evadir-te'n. Tu sempre has d'estar del seu costat, en el moment en que te'n separes, la realitat se't tira a la jugular i no perdona.

Joan Miquel Oliver, El misteri de l'amor.

I ara què?

diumenge, 12 de setembre de 2010 Posted by Guille

Cuando te enfrentes a un dilema, simplemente lanza una moneda al aire.

Funciona.

Pero no porque con eso se decida la cuestión, sino porque durante el breve momento en que la moneda está suspedida en el aire, de repente descubres lo que deseas que suceda

Vist aqui: