Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris histories. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris histories. Mostrar tots els missatges

Estrany

dimecres, 12 d’octubre del 2011 Posted by Guille

Estrany

Jo ja sabia que allò nostre era estrany. Estrany no vol dir dolent, ni lleig, ni trist, ni fred. Precisament, era tot el contrari: La cosa mes meravellosa que m'havia passat mai.

Estrany vol dir estrany.

Estrany vol dir rar, complicat, sense sentit. Estrany vol dir que si però que no, vol dir que som amics però que som amants. Estrany vol dir buscar que passi però fer que sembli un accident, que sembli  improvisat i espontani, que sembli  casualitat. Vol dir buscar-ho sense buscar-ho.

Estrany vol dir despistar-se.

Estrany vol dir fer veure que el que ens ha portat aquí han estat les 2 ultimes cerveses, no els últims 2 dies, 2 mesos o 2 anys. Vol dir que som amics però que som amants, i que no sabem com hem d’arreglar. Vol dir que ens fa respecte i por les pròximes 2 cerveses,  2 dies, 2 mesos o 2 anys. Vol dir tenir por al que vindrà, mentre la mires quan dorm o mentre escoltes aquell cd tant especial que li vas fer, abraçats i despullats al llit.

Es dir "en res" quan volia dir "en tu, en mi, en nosaltres, en demà, en els 2 sopant, els dos rient, els dos somiant, els dos fent una cervesa, els jugant, els dos rient, els dos fent un viatge, els dos mirant el cel"

perdó, volia dir en nosaltres.

En nosaltres sopant, en nosaltres rient, en nosaltres  somiant, en nosaltres fent una ultima cervesa infinita, en nosaltres  jugant, en nosaltres  rient, en nosaltres  fent un viatge, en nosaltres  mirant el cel, en  nosaltres somiant”
En nosaltres sent nosaltres

p.d: ara tot aixo es normal

Rutina

dimarts, 14 de desembre del 2010 Posted by Guille


Le regaló un papelito en el que había escrito la palabra “rosa”, luego otro con la palabra “colgante”, y otro con “pendientes a juego”. Ella se acostumbró pronto a aquella fantasía compartida, a sus “cajas de bombones de marca cara” que no engordaban y a los “relojes de lujo” que no necesitaban pilas, y siempre esperaba con ilusión a que llegara la siguiente nota de papel. Su corazón dio un vuelco de emoción el día que recibió el “anillo de compromiso de oro y diamantes”. Pero cuando se fueron a vivir juntos, empezaron a tener dificultades y a descuidar los detalles. Comprendió que todo había terminado en su primer aniversario, cuando él le regaló una “bufanda de lana” en lugar de un “camisón de seda” porque no se lo podía permitir, porque era más práctico y porque la intención es lo que cuenta.

M.J Barrios, via nalocos.blogspot.com