0

dilluns, 24 de març del 2008 Posted by Guille


Diuen(i sera pq es veritat), que els inicis sempre són complicats.
Al principi no en tenim ni idea, tot es estrany i difícil, no sabem com funciona, i normalment les coses surten al reves. Pero tota aquesta col·lecció de contres tenen en front un enemic molt potent. Lluiten contra l'il·lusió del inicis, l'il·lusio de descobrir una cosa nova, les ganes de que surti be i les esperances de veure com aquella llavor va creixent de mica en mica fins a fer-se gran.
Curiosament aquests papers s'acaven inverint, i tot i que el que fas sigui redundant i repetitiu, que no fa que t'impliquis com al principi, que ja no signifiqui tant, es supera degut a la facilitat que ens suposa realitzar el que estem fent, ja que jugem amb l'avantatge de conèixer els "truquillos".
Tot i que al final el que conta es el procés, i des de lluny es mira com una historia amb principi nus i desenllaç, jo espero disfrutar molt del nus, del procés intermig, del que te la majoria de les parts en equilibri. Si ho aconsegueixo voldrà dir que això ha durat el suficient temps i no haurà mort als primers dies de vida.

Per començar una frase curiosa. Es tracta de el Lema de la placa dedicada a Grissom, White i Chaffee, els astronautes que van morir a la capsula de l'Apolo I, quan aquest va estallar sense que arribes a enlairar-se de la plataforma de llançament

Ad Astra per Aspera.

A les estrelles per el camí difícil.

p.d:Ja sóc algú Clara ;)


----------------
Now playing: The Ramones - Hey! Ho! let's go!