titnes bma golb nU

i així és com es converteix un no, en un si.....



:)

Me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo, un cutis de durazno o de papel de lija, le doy una importancia igual a cero al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o insecticida, soy perfectamente capaz de soportar una nariz que saque el 1º premio en una exposición de zanahorias; Pero eso sí y en eso soy irreductible, no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar, si no saben volar pierden el tiempo conmigo.

Oliverio Girondo

A vegades els dies són llargs.A vegades son curts, però tots duren exactament el mateix: 86400 segons, o si ho preferiu 1440 minuts, o 24 hores.
I en el fons, aquest segons, hores o minuts són moments. Moments especials i moments no tant especials pero que toca viure, moments que recordaràs tota la vida i moments que et faran somriure.....
Mai heu pensat en comptar la vida en moments¿?



Fixeu-vos en com està fet el vídeo. Mireu com juguen amb els temps i amb el que duren els moments i en com s'encadenen. A vegades troben un element en comú entre ells i a vegades busquen l'element contrari.
És genial quan xoquen els cotxes, quan l'avia fa ganxet, quan pugen la persiana, quan pinten una ralla al terra, quan obren el condó, etc...És genial la manera en que està tot relacionat. I a vegades, 4 imatges seguides de diferents moments construeixen una historia sencera.... :)

Aquest vídeo no necessita cap explicació. És genial, segur que us encantarà, ja veureu...
Jo la única cosa que puc dir es :)

Demà torna a ser dilluns, però demà, per molta gent, tornarà a ser un dilluns de veritat. Dema molta gent torna al cole o a la uni, dema tornen les cares de son del tren de les 7:34(o de mes d'hora). Demà tornen els cafès que fan que comencis a ser persona, torna la rutina i el despertador torna a sonar ben d'hora al mati amb mes força que mai(ha estat uns mesos de vacances).
Seria genial que tots els matins fossin com els d’aquest vídeo:



Que vagi be demà...

p.d: ...pero mai li dius res...

Dins del mon de l'informàtica i sobretot dins el mon bloguer, hi ha personatges molt famosos. Podríem parlar del nen alemany boig, del gordu friki d'star wars, del gos que fa entrevistes(ja us en parlaré un altre dia) i un llarg etc.
Pero segurament el mes famós i significatiu, per tot el que ha fet(i esperem que faci), es l'Steve Jobs. Si no us sona el nom, segurament coneixereu algun dels seus productes: iPod, iPhone, MacBook, Pixar studios etc etc.
El motiu d'aquest post es per tal d'ensenyar-vos el discurs que va donar als estudiants que es graduaven aquell any a l'universitat d'Stanford. Us diria que el discurs es genial, preciós que fa pensar i un munt d'adjectius bons, pero segurament em quedaré curt. Per aixó prefereixo que invertiu 10 minuts en veure el video(està en angles i subtitulat al castellà).
Ja em direu que tal ;)
Ah! Stay hungry, stay foolish




Steve Jobs In Stanford (Spanish Subs.) from carl kant on Vimeo.

Aquest vídeo va dedicat a aquells als que els hi falta una petita empenta per decidir-se a fer una cosa, a començar un projecte, a posar la primera pedra d'un somni.
Aquest vídeo parla de que no has de tenir por a les oportunitats que et dona la vida, de com la vida evoluciona i com les coses que en certs moments son molt importants al cap d'un temps es relativitzen i passen a ser tonteries.
Són 7 minuts però ben invertits :)