I ara què?

diumenge, 12 de setembre del 2010 Posted by Guille

Cuando te enfrentes a un dilema, simplemente lanza una moneda al aire.

Funciona.

Pero no porque con eso se decida la cuestión, sino porque durante el breve momento en que la moneda está suspedida en el aire, de repente descubres lo que deseas que suceda

Vist aqui:

El Madrid va Guanyar la lliga?

divendres, 3 de setembre del 2010 Posted by Guille

Según los informativos de Televisión Española, el último campeón de la Liga española fue el Real Madrid. Esta confusión explica que en el informativo matinal de este lunes, el que se repite cada media hora, comenzara su información de la primera jornada de la Liga de fútbol con el partido Mallorca-Real Madrid y no con el Racing-Barcelona, que sería lo normal aunque sólo sea por la tradición de la democracia electoral: el equipo, o partido, ganador en los últimos comicios tiene el honor de abrir la información. Pero según este informativo esto es así siempre excepto con el Real Madrid. ¿Por qué razones se abrió con él? ¿Porque fue el mejor partido de la jornada, o con más goles? No parece. ¿Porque es un equipo de la capital de España? Tampoco, porque no creo que en Italia se abra la información con el Lazio, ni en Francia con el Paris Saint-Germain, ni en Alemania con el Hertha de Berlín (ahora en segunda). ¿Porque va por orden alfabético? Sería una idea, pero no cuela. ¿Entonces?

Como la cosa se repetía cada media hora pude seguir la misma noticia en tres ocasiones, de 7.30 a 9 de la mañana. En todos los casos el orden fue el mismo: se abría con el partido del Madrid para pasar después al del Barcelona y los otros en resumen más breve. Tras la constatación jerárquica, pasé a comparar aspectos del contenido. En los dos partidos el reportaje constaba de 13 planos distintos. De esos, en el Mallorca-Madrid 10 eran para jugadas del Real Madrid y 3 del equipo balear, y una de estas últimas sólo para resaltar una parada de Casillas. En los 13 planos del Racing-Barça, 9 fueron para el Barcelona (incluidas las 3 repeticiones de los goles) y 4 para el Racing. Ninguna mención a Valdés y menos sobre si el penalti lo era o no. La voz en off del resumen del Madrid era neutra, y destacó que el equipo aún no está rodado del todo. En cambio, el del Barça era claramente un periodista local de Santander, que destacó que el Racing no pudo hacer nada ante un equipo que tiene "más calidad y presupuesto, o viceversa", frase enigmática con la que remató el reportaje.

¿Qué hará la semana que viene el equipo de deportes de TVE? ¿Volverá a abrir con el equipo que no gana ningún título, que está en el segundo bombo europeo, que no ha marcado ningún gol y que encima ocupa el undécimo lugar de la tabla? Eso sí. Casillas aún tiene la portería a cero.

Text de Jordi Balló, publicat a la vaguardia el 31/8/2010


Per els que no el coneguin, Jordi Balló és doctor en comunicació audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, on hi exerceix de professor de guó i de narrativa audiovisual. A mes a mes, ha estat director del CCBB, aixi com director de la Oficina Catalana de Cinema i director artístic del Festival de Cine de Barcelona.

Com ha investigador ha publicat els llibres La llavor immortal. Els arguments universals en el cinema (1995), Imatges del silenci: els motius visuals en el cinema (2000), Jo ja he estat aquí: ficcions de la repetició (2005) i Els riscos del saber (2009). Molts d'aquest llibres els ha escrit conjuntament amb Xavier Pérez.

D'aquest llibres, només he llegit el de la llavor inmortal. El llibre recull 23 arguments i histories que són l'arrel i la linea argumental de pràcticament totes les histories que coneixem, de manera que la mateixa historia base es repeteix al llarg del temps, canviant d'aparença pero mantenint l'escencia.
Els textos clàssics grecs, de Shakespeare, de Chejov, de Kafka són alguns dels algunes de les llavors de les "noves histories", i personatges com Edipo, Antígona, Ulises, Fausto, Mefistófeles, Don Juan, el Dr. Jeckyll y Mr. Hyde, la Bella i la bestia, la Cenicienta, Madame Bovary, etc.. són perfils que és repeteixen en diferents èpoques, situacions i plantejaments.

Canvi d'oponió

dilluns, 23 d’agost del 2010 Posted by Guille

i així és com es converteix un no, en un si.....



:)

Noies

dimecres, 18 d’agost del 2010 Posted by Guille

Me importa un pito que las mujeres tengan los senos como magnolias o como pasas de higo, un cutis de durazno o de papel de lija, le doy una importancia igual a cero al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco o insecticida, soy perfectamente capaz de soportar una nariz que saque el 1º premio en una exposición de zanahorias; Pero eso sí y en eso soy irreductible, no les perdono, bajo ningún pretexto, que no sepan volar, si no saben volar pierden el tiempo conmigo.

Oliverio Girondo

Solstici d'estiu

dimarts, 22 de juny del 2010 Posted by Guille

Oficialment ja és estiu, i com cada any, em ve al cap un tros d'un dels meus llibres preferits:

El verano es una estación triste en la que nada crece. Quién no prefiere el mes de diciembre pese a la amargura que provoca la felicidad ajena; incluso la establecida crueldad de abril es mil veces más estimulante. La canción del verano es siempre la peor canción del año. El amor de verano es un subgénero del amor, del gran amor que nunca podrá tener lugar en verano. Hablan de lecturas de verano, noches de verano, viajes de verano, bebidas de verano y con ello queda implícito un sutil desprecio. Nuestro amor no está hecho para el verano. Nuestro amor no conoce vacaciones.

David Trueba
escrito en servilletas
Cuatro amigos

Va de Flashmobs....

divendres, 4 de juny del 2010 Posted by Guille

Ja fa un temps, es van posar de moda les campanyes publicitàries de guerrilla, es a dir, aquelles campanyes puntuals de petit format, a peu de carrer, que destacaven per la seva originalitat, posada en escena i que tenien un gran impacte visual. Una d’aquestes campanyes es realitzava als cinemes just abans de començar la pel•lícula., i consistia en que una persona del públic(que resultava ser un actor) li sonava el telèfon, i un altre personatge del públic, li recriminava i començava una petita representació.

Desprès, aquestes accions van passar a formar part de la gent, y van decidir fer alguna cosa pel simple fet de divertir-se fent-la, i es van començar a fer-se dins d’universitats: Pacmans, supermans, village people, pares noels nudistes amb patinet per la UPF, i aeròbic a la UB.

Mes endavant la gent de improve anywhere(mireu la pagina i els vídeos) ho van convertir en un esdeveniment global, i aquestes accions van començar a ser vox populi i a sortir al telenotícies i mitjans de comunicació. Quanta gent ha vist l’estació de tren de Nova York congelada? Quanta d’aquesta gent no ha desitjat fer un flash mob d’aquest a Barcelona? (però un de nou, un original, un que encara no hagin fet a Nova York. A veure si algun cop parlen de nosaltres i no al reves).

i si aquestes accions es fessin a petita escala, per un petit públic?
Vols casar-te amb mi?


Mans al cap.

i com a extra, una versió a l'espanyola d'un casament. Gallina de piel quan la noia canta....

Google começa a fer por

dimarts, 9 de març del 2010 Posted by Guille

Fa poc vaig descobrir(una mica tard potser) que google escaneja el teu gmail i que els anuncis que surten estan relacionats amb aquesta informació.
Si a aquest fet li sumem que saps perfectament el que busquem, i des d'on ho busquem, que saben que busquem per distreure'ns, que traduïm, que llegim....etc..... potser ens hauríem de preocupar



ja ho va dir en Pol fa temps....

via microsiervos