Potser ens hauríem de preocupar si pensem que totes les coses que havíem d'haver resolt , no les hem resolt encara. Poc a poc se'ns ha anat acumulant la feina. I tot està per fer.
I les promeses, sobretot les que mai ens vam dir de tan secretes de tan callades, encara s'han de complir, si és que s'han de complir algun dia.
Què mai hem plantat cara als nostres somnis però tampoc als problemes que arrosseguem de fa temps: Què volem ser? Què volem dir? Qui volem ser? I si ho tenim clar: Com ho hauríem de fer? Amb qui podríem comptar? Comptes amb mi? Compto amb tu?
Sí. Potser ens hauríem de preocupar.
De fet, jo em preocupo. I de vegades tinc por. Però de sobte, com qui no vol la cosa, d'un dia per l'altre me n'oblido.
I a la llarga, Què vols que et digui? Al final de tot. No sé com ni gràcies a què, ni per quin estrany mecanisme, Tota aquesta angoixa, tota aquesta por que sento, em tranquil·litza. No sé com però em tranquil·litza. Estic tranquil. Tranquil.
Mishima - Neix el món dintre de l'ull
Divendres dia 5 toquen al clap amb els amics de les arts, els quals mereixen una entrada apart. NO us els perdeu siusplau
A vegades els dies són llargs.A vegades son curts, però tots duren exactament el mateix: 86400 segons, o si ho preferiu 1440 minuts, o 24 hores. I en el fons, aquest segons, hores o minuts són moments. Moments especials i moments no tant especials pero que toca viure, moments que recordaràs tota la vida i moments que et faran somriure..... Mai heu pensat en comptar la vida en moments¿?
Fixeu-vos en com està fet el vídeo. Mireu com juguen amb els temps i amb el que duren els moments i en com s'encadenen. A vegades troben un element en comú entre ells i a vegades busquen l'element contrari. És genial quan xoquen els cotxes, quan l'avia fa ganxet, quan pugen la persiana, quan pinten una ralla al terra, quan obren el condó, etc...És genial la manera en que està tot relacionat. I a vegades, 4 imatges seguides de diferents moments construeixen una historia sencera.... :)
Ja fa més de tres anys que l’Anna Roig recorre els escenaris catalans amb L’ombre de ton chien, versionant grans clàssics de la Cançó Francesa. Després de tres anys en que el seu espectacle ha tingut una gran acceptació per part del públic, L’ombre de ton chien han decidit fer un pas endavant en el seu treball, passant de versionar cançons a treballar a partir d’un repertori propi, basat en les cançons de l’Anna. El resultat de la maduració d'aquets dos projectes el teniu aqui :)
